Qué es Oscec?
L’Órganu de Seguimientu i Cordinación del Estremeñu i la su Coltura (Oscec) es un coletivu dedicau ala promovición i al difundimientu dela luenga estremeña.
Las lenguas no se desparecin dun día pal otru. S’apagan a pocu a pocu, quantis que dexan d’aprendel-si, de gastal-si, de valoreal-si,
L’estremeñu entovía está velaquí. En palabras que reconocis, en espressionis que ás sentíu de siempri, ena horma de palral dela tu tierra.
En OSCEC trebajamus paque essa vós velaí no s’apagui.
El hazel-si sociu es abondu más qu’ajuntal-si a una assoçación: es arrimal al afiamientu delo que mos hazi solus.
L’estremeñu tien huturu. Peru no lo tendrá de segu propiu.
Ventajas de sel sociu d’Oscec
Palos nuevus:
Porti de baldi a eventus entangaus d’OSCEC. Vivi esperencias nuevas en sin precupal-ti del viagi!
Pa tolas harcas:
Cussu online de baldi, pensau pa arrimal-ti entovía más alas nuestras raízis.
Facilliais pa deprendel estremeñu: ajunta-ti a corroblas de chat, entra-ti a crassis i material didáticu aparenti.
- Comicanda de baldi nel Día delas Letras i el Día delas Lenguas. Celebra las nuestras tradicionis con nogu.
Descuentus en viagis entangaus d’OSCEC. Conoci Estremaúra i la su coltura sin que te cuesti las perras.
Descuentus en el nuestru comerciu, paque llevis con tegu un cachinu dela nuestra dentidá.
Possibilidá de vendel artesanía propia o librus propius al estalachi que llevamus palus eventus (plontu tamién online).
Possibilidá de desgraval-si la cota de sociu ena Renta.
Has-ti sociu
Mos das un apitíu
Dendi 2011 que hue entangá comu associación sin ánimu de perreteu, Oscec a estuyau i envestigau la habra delas comarcas d’Estremaúra, trebajandu nel desenreoamientu duna norma ortográfica pala su trasmissión escrevía, i de materialis pal su deprendimientu, a más del eshuerçu sin atajal de difundimientu i l’enseñaeru dela luenga en tolos andalis dela sociedá.
La horman ogañu 250 pressonas de destintus puebrus i ciais d’Estremaúra.
El muestru andil nel defendimientu delas luengas d'Estremaúra.
Oscec hue hundau comu coletivu dedicau ala promovición i al difundimientu dela luenga estremeña.
Desenreoamientu duna norma ortográfica pala su trasmissión escrevía i materialis pal su deprendimientu.
Difundimientu del patrimoñu lengüísticu estremeñu por mé de chalras por toa Estremaúra. Ogañu son más de 100 chalras que s'an hechu por tol territoriu estremeñu.
Pubricación de parabreru castillanu-estremeñu con unas 5000 entrás.
Celebramientu del primel Día delas Luengas d'Estremaúra en San Martín de Treveju.
Esmiençu del pograma 'La Corrobra' de Canal Estremaúra Arradiu, que se palra estremeñu peru tamién tienin el su lugal a fala i'l portugués arrayanu.
Celebramientu del primel Día delas Letras Estremeñas en Ceclavín
Cussu de hormación col Conseju dela Joventú d'Estremaúra de 120 oras con 150 participantis.
Esmiençu del proyeutu Assina cona Deputación de Badajós pa hazel por conocel el percal lengüísticu d'Estremaúra en general i delas muestras comarcas i monicipius, en particulal
Criación dela Seción Jovenil "Estremaúra Nueva", hormá de quassi 50 estremeñus nuevus.